Misèria cultural a Catalunya

O cultura en quarentena, que vol dir 40 euros per persona. El conseller de Cultura de la Generalitat de dalt, Joan Manuel Tresserras, va posar el crit al cel fa uns dies: el Govern de Catalunya gastarà en Cultura, segons el pressupost del 2008, 40 euros per persona. Se’n queixava, clar, perquè és poc. Jo també ho veig, que és poc, però m’he pres la molèstia de contrastar la dada amb el pressupost de Cultura d’altres països.

Poca broma, que no és fàcil: amb els pressupostos d’Escòcia, Euskadi i Madrid no me n’he sortit –algú s’hi atreveix? Però sí que he trobat les dades de Galícia i de Gal·les, que basten per fer-nos una idea de la indigència cultural en què vivim els catalans. Fets els números, obtinc que Galícia gasta en Cultura 49 euros per persona; i Gal·les, 68,7. (Em baso en els pressupostos de la Xunta de Galicia i del Welsh Assembly Government).

En Tresserras té mitja raó i mitja desraó. Té raó perquè amb xavalla no es va enlloc. Té desraó perquè el seu partit, ERC, ha pactat els pressupostos amb els seus socis de govern i ha donat els números per bons. Sigui com sigui, els 40 euros perhom ens situen en el Tercer Món cultural i fan inevitables dues lectures. En primer lloc, el pressupost de Cultura es ressent també del saqueig fiscal que pateix el país –i això és greu. En segon lloc, la migradesa dels números assignats a Cultura ens diu que la cultura no és una prioritat per al Govern de Catalunya –i això encara és més greu.

És molt greu perquè el fet nacional català és un fet de cultura; perquè desinvertir en cultura és propiciar la desintegració de Catalunya. A casa nostra, la cultura és identitat i la identitat és nació. Abandonar la cultura és desfer la nació. Així de senzill i de clar. I així de coherent si pensem que el Govern dit autònom està pilotat per un partit que té com a objectiu primer la desnacionalització de Catalunya. ¿Que ara en Tresserras fa ais i uis? Haver-ho pensat dues vegades abans de fer govern amb segons qui.