La intel·ligència és la follia de la vida, i la vida és, al seu torn, la follia de la matèria –i hi ha d’haver alguna res respecte de la qual la matèria és també follia. ¿Déu, tal vegada? Si hom volgués creure-ho així hauria de concebre una religió d’orats, invocar un messies demencial i adorar un Déu Foll (o una congregació de divinitats guillades).Però em temo que això ja està inventat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada