Que hem acabat la son, Mariona?

En llengua, tot és més versàtil que no sembla. I els verbs són la part de la llengua (catalana) més versàtil de totes. Parlo d’ambivalències i de giragonses semàntiques, clar. Això ve a tomb perquè estic llegint la major part dels articles de Plantem cara, de Joan Solà, i ensopego amb la reflexió sobre les construccions verbals amb valor impersonal (p. 235), que van més enllà de la tercera persona plural (Han reconstruït el Pont del Diable). En realitat, totes les persones gramaticals són usades amb valor impersonal: la primera del singular (No puc demanar que em respectin si no respecto els altres); la primera del plural (Quan reclamem la igualtat entre les races i els sexes, sovint pensem només en nosaltres mateixos); la segona del singular (Si reclames, perquè reclames...); la segona del plural (Si reclameu, perquè reclameu...); i la tercera del singular, que s’usa només amb el verb dir (Diu que tot anirà tan i tan bé).

Tot això és cert. Però és que, a més, hi ha verbs que els diem amb una persona gramatical però en realitat n’estem dient una altra. És el cas dels verbs en primera persona plural que tenen el valor de segona persona singular. Exemples: el títol d’aquest apunt; i també frases com ara Què fem?, Com anem?, Com ens trobem avui?, Que ens hem llevat de mala lluna? Em demano si aquest fenomen es dóna en altres llengües, i una primera recerca dóna resultat positiu: aquest ús també existeix en alemany, si bé hi és més restringit.

Me n’informa el meu amic Alex Weber, català d’origen alemany (que fa un parell d’anys va engegar la feina al Commerzbank de Barcelona i es va posar a fer de traductor). M’escriu l’Alex: «A la frase “Wie geht's uns denn heute?” (‘Com estem avui?’) hi ha la P4 amb valor de P2. Però s’ha de tenir en compte el següent:

1) Es fa servir entre amics o persones que es tenen confiança per fer preguntes iròniques ("No estem gaire motivats avui, eh?")

2) Tradicionalment era una forma que feia servir un determinat tipus de gent quan parlava amb persones que tenien una certa dependència d'ells o que eren d'un rang inferior. Aquest ús ha pràcticament desaparegut i només ha sobreviscut entre (alguns) metges i infermeres quan parlen amb els seus pacients (sobretot si aquests últims són persones grans). Per això se'n diu el "Krankenschwester-Wir", que vol dir literalment "el nosaltres de la infermera". O sigui: estic pensant en una infermera en una residència per a gent gran que parla amb un senyor d'edat avançada: "Com hem dormit avui, Senyor Müller? Encara ens fa mal la panxa?", etc. Avui dia, sona bastant ridícul en alemany, si no s'utilitza de forma irònica entre amics.»

Ho trasllado tal com m’ho ha dit l'Alex perquè, ultra trobar-ho molt interessant, la seva prosa és exemplar. Weber té un domini del català que supera el de la majoria d’íncoles que han acreditat el nivell D de la Junta Permanent. I espero veure’l, un dia d’aquests, fent traducció literària del o al català. Gràcies, Alex.