dimecres, 27 de gener del 2010

PSOE-C: signes de naufragi

Perdre unes eleccions no és naufragar -la majoria de partits les perden i no s’enfonsen pas per això. Naufragar és tota una altra cosa: és perdre la credibilitat davant els votants de sempre, que ja no confien en el seu partit; és quedar amb el cul a l’aire perquè tothom veu que no hi ha programa ni projecte; és posar els càrrecs al servei dels interessos personals i de clan, que això ho noti tothom i se n’atipi. Naufragar és això, i això és el que li passa al PSOE-C, un mort vivent que només s’aguanta dret gràcies a la gran massa adiposa que ha anat congriant, una màquina d’ocupació del poder que té com a únic objectiu posar-s’hi. Un partit així només es pot encomanar a les persones que no saben on tenen la mà esquerra ni qui mana a la Generalitat (que en són moltes, però no en són prou).

Els signes del naufragi són heterogenis i d’entitat desigual, i presenten una gran dispersió. Però hi ha un fil conductor que els lliga tots, i la impressió de conjunt és devastadora. No puc sinó enumerar-los: 1) El trasllat de la nau de can Fàbregas, que ha convertit el consistori mataroní en l’Ajuntament del Corte Inglés i ha dut l’alcalde i el regidor d’urbanisme davant el jutge, com a imputats per un presumpte delicte urbanístic. 2) Les martingales d’Antoni Jiménez, l’anterior regidor d’urbanisme a Llavaneres, estan en mans d’un jutge de Mataró i també a can Garzon. 3) Les operacions mafioses de Luis Garcia, Luigi, exdiputat al Parlament del Parc, són conegudes de tothom. 4) Les maneres i els continguts de l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, en Bartu, ídem. 5) La col·lecció de càrrecs i sinecures per les quals cobra Anna Hernández, l’esposa del president Montilla, ho diu tot del PSOE-C. 6) La negativa del PSOE-C a explicar les delícies de la dependència amb motiu de les consultes també els retrata (al costat del PP i de Ciudadanos). 7) La inanitat dels vint-i-cinc diputats del PSOE-C al Congrés és una ofensa –una altra– a la dignitat de Catalunya (tantes coses que podrien fer, com ara garantir la capacitat de decisió catalana a l’aeroport del Prat, i no fan!). 8) La penosa (per identitària i prou) intervenció de David Pérez, portaveu al Parlament del PSOE-C, contra la ILP antitaurina. 9) El poc interès dels eurodiputats del partit susdit perquè Brussel·les impulsi el corredor mediterrani… deunidó. 10) La parida, a Barcelona, dels Jocs Olímpics d’Hivern, que parla de la desorientació i la desesperació del partit de Jordi Hereu.

Podria continuar, però no cal. I és que tot plegat fa una trista sensació d'ancienne régime, d’esgotament i de floridura, de PCUS lituà, que s’abat com una enclusa sobre els votants de tota la vida del PSOE-C. I jo que no els planyo.

5 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

http://telamamaria.blogspot.com/2007/11/biblioteques-del-mn-segona-part.html

Clidice ha dit...

que baixaran sembla segur, però no oblidem que els grans partits són com franquícies i que hi ha molta gent que els vota sense qüestionar-se res. El mal no és que els "grans" baixin, és el caos que sembla haver-hi a l'altra banda :(

Anònim ha dit...

Bé, no hi van. Això ja queda ben clar. Però d'aquí al naufragi... Ja ho veurem. A mi em sembla tot plegat una tempesta de no res ... fa tant de temps que saben resguardar-se'n!!! Ja ho han fet abans ...
Puc compartir el teu anhel ... però em demano: Com és que ningú abandona la nau si hi ha tant signes evidets de naufragi? No hi hauria d'haver crits: Salvi's qui pugui? De moment res de res. Ningú es mou.... I en temps de crisi qui s'aventura a provar nous formats?

Joan Calsapeu ha dit...

Anònim, i tant que n'hi ha que abandonen la nau (ara fa poc, un regidor a Arenys de Mar). I en Remigi Herrero, a Mataró, que mostra la seva disconformitat amb la línia del partit i se'n desmarca. I hi ha en Manuel Mas, que és prou intel·ligent per participar en un debat de Calella Decideix i el seu partit que li estira les orelles, i ell que es mostra crític amb el seu partit. I l'exalcalde de Badalona, que es pronuncia obertament a favor de la independència de Catalunya...

Sí que es mouen coses (persones) dins el PSOE-C. Però potser fóra més precis dir que "se somouen".

Anònim ha dit...

Bé, amic Joan ..., a Arenys no sé com ha anat la desmarcada. Però sé qui és i també com es deu sentir per altres "afers" que potser tenen a veure en les expectatives personals... No ho sé. Dels altres casos, et diré que en Remigi tan sols ha deixat un càrrec insignificant, amb tots els respectes, però que segueix en el "barco",.... d'en MANUEL MAS, més val n'hi parlar-ne d'aquest personatge. Ho dic perque no crec que tingui cap "valor" i és molt probable que tot sigui tan sols una "errada" d'algú que té molt poques habilitats polítiques. Per tant no hi podem comptar. Crec que aquest casos només són residus habituals i rutinaris d'un aparell que està molt viu. Ni tan sols mostra debilitat, ni diarrees ni obstruccions. Ho tenen molt clar!
L'única esperança és que la gent decideixi.
Però la "gent" en massa sol ser molt i molt conservadora.
Ja ho veurem.
Seguirem treballant per fer-los fora, si podem, clar!