dissabte, 29 de maig del 2010

Diàleg procariota

Vivim de cap al precipici.
Sí, però el precipici és bell.
Existim debades.
Sí, i què?
Ni tan sols el plaer, no té sentit.
Però és.
Hi ha d’haver un fre…
No n’hi ha.
I uns límits…
La pell.
Algun fonament…
Els peus.
No podem ser immorals a tota hora.
La coherència és inhumana.
I la justícia?
La meva.
Bé hem de poder-nos ubicar dins una geometria.
Els geòmetres tracen tiranies.
Fa falta un criteri.
Per fer què?
No sé, el desassossec…
Esbrava’t.
Hem de poder tenir un agafador!
Masturba’t.
Bo i així… sense dogma no hi ha dissidència.
Engiponarem dogmes i construirem dissidències.
Tot serà massa fràgil.
Millor.
Ets boig.
Sóc viu.

2 comentaris:

Pili ha dit...

Paraules, paraules, paraules... jo i mil trossos més de carn amb capacitat per discernir hem ferit també un tros de paper verge amb un coltell i amb la sang que no n'ha rajat hem consolat els nostres sentits assedegats de fets...
Paraules, paraules, paraules ... no les menystinc pas! ans al contrari, però vull fer, fer, fer... i ho faré! i ho explicaré a tots vosaltres que només sou valents per omplir amb frases boniques espais buits que anhelen l'acció de l'alquimista per tal de transformar-los en el FET!

I ara em trec el llençol de sobre i, tot arrossegant la bola subjectada a la cadena que no aconsegueixo llevar del meu canell esquerra, vaig seguint els caminois que em surten al pas i ric, i ploro, i crido, i m'extasio i contemplo, i em nodreixo, i toco i gemego i tantes altres coses, alhora que em penedeixo de l'atac de supèrbia que m'ha fet perbocar-vos a sobre la fel de la ràbia al SENTIR el sentit d'aquest diàleg que m'ha sotragat perquè em recorda el que sóc, el que penso, el que visc...

Joan Calsapeu ha dit...

Pili, estic content d'haver pogut transmetre a algú el SENTIR del diàleg. Encara que només -¿?- siguin paraules, l'empatia que de vegades s'encén entre qui escriu i qui llegeix és un petit miracle, una guspira epifànica. I això vol dir que intentar-ho ha valgut la pena.

(Per cert, les "Cartes a Màrius Torres", de Joan Sales, ja són a casa. Faig comptes llegir-les aquest estiu.)