dissabte, 14 d’agost del 2010

Mala-sort, mala xuixa, mala bua

L’altre dia, l’Albert Pla Nualart em va passar al davant. Servidor barrinava un apunt sobre el retrocés del prefix mal- / mala- en català i el paio va i me’l xafa. No sabeu la ràbia que fa, això! Pla escrivia, a la Terrasseta del 5 d’agost, que “mal- va de baixa, i de tan poc ús se’ns rovella”, i ho exemplificava amb els mots malcreient, malagradós, malgirbat, malastruc i malaguanyat. Per sort, jo només portava de cap comentar la variant femenina del prefix, així que no em repetiré gaire.

El retrocés dels mots iniciats amb mala- a favor d’altres formes –sempre més pròximes al castellà, no sé què ho deu fer– és evident: malagraït cedeix davant desagraït; malafortunat, davant desafortunat; malavinent, davant desavinent; els mallorquins malambrós i malamorós s’amaguen davant sec o desagradable; la malacura mallorquina avui és negligència; l’occidental malaganós es fon al costat de peresós

Ultra això, servidor percebo que s'espassen, en el meu entorn, mots prefixats amb mala- que he mamat a casa, que per mi són d’allò més normal però que els diccionaris que tinc a l’abast no recullen: mala-sort i mala xuixa. El primer significa ‘persona que du mala intenció’, i el segon s’aplica als infants que no fan prou bondat. La primera forma és d’ús corrent al Maresme, la segona només l’he sentida a casa. A Mallorca, més tard, vaig aprendre que una mala bua és una mala persona, i em temo que aquesta manera de dir també va de recules.

6 comentaris:

Jordi Cirach ha dit...

La meva mare diu sempre quina mala(baba), mala(sort)... és d'andalusia i ara que ho penso és veritat el sufix (mala) pot ser derivat del castellà.

Jordi Cirach
L'À | L'imperdible de L'Ànima
http://www.imperdibleanima.blogspot.com

Joan Calsapeu ha dit...

Jordi, gràcies pel comentari. Pensa, però, que 'mal, mala' prové, ben senzillament, de l'adverbi llatí MALE, i que totes les llengües neollatines el conserven.

onatge ha dit...

De fet el català en general i sobretot als mitjans de comunicació i audiovisulas, va MALament... a TV3 de vegades fan pena, i no diguem ja d'alguns convidats... I la premsa escrita tres quarts del mateix. Ja sé que me desviat una mica del que tu comentes, però de vegades em treuen de polleguera..., no fa massa vaig rebre una carta d'un hospital de Catalunya amb 14 faltes...

Salut camarada.
onatge

Manuel Ballester ha dit...

Recordo que a casa (sóc de Manresa, encara que he viscut la major part de la vida a Barcelona i, ara, a Girona) es parlava de 'bona i mala jeia', entre altres, que també decauen.

És bo o dolent? Home... és. Em penso que la llengua viva té els seus propis ritmes i dinàmiques molt difícils d'aconduir, en especial en un món tan mútuament "interpenetrat" com el nostre. Dóna-hi per afegit aquí la teva bella i sàvia cita del Jafudà. Trobo que hi escau.

I sense ànim de polèmica, aquesta insistència en el 'desastre' dels nostres mitjans audiovisuals, no és una mica obsessiva i 'fàcil' (com una mena de cançó de l'enfadós)?

Enhorabona pel blog, dels millors.


Manel

onatge ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
onatge ha dit...

Manel sense ànim de polèmica com dius tu, només cal escoltar una mica la ràdio, un poc de televisió i algun diari i.. Pel sol fet de que estiguin fet en català no puc aplaudir-ho tot. Els bancs no accentuen les majúscules diuen per culpa del sistema informàtic, l'ajuntament de la meva ciutat tampoc no accentua el nom, podria continuar però no pretenc avorrir... Ja m'agradaria que només fos el conte de l'enfadós...
Estic fart de veure escrit vacanÇes. Bé deu ser que m'hi fixo massa.

Salut.
onatge