Aquest vídeo presenta les raons de ser, el tarannà, la metodologia i els resultats de les escoles i del col·legi secundari de la Bressola. Dura sis minuts. No us el perdeu.
Signatures de Sant Jordi
Fa 11 hores
Literatura. Llengua. Perquisicions. Mirades
L'infant mama l'error amb la primera llet. (Prudenci)
La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
4 comentaris:
perquè serà que he vist una escola com no n'hi ha aquí? amb la nostra llengua vehicular en llocs com el pati i els passadissos? és tan trist!
Costa molt trobar, frontera catalanocatalana en avall, una escola així. Aquí baix, la immersió primer, i l'ensenyament en català després, genera ciutadans bilingües -però cal fer-ho bé, com a la Bressola. Altrament, la deixadesa primer, i el campi qui pugui després, genera ciutadans castellanitzats.
Salutacions.
No em puc estar de dir, amb el màxim respecte, que això de la "frontera catalanocatalana" em fa mal d'ulls. I a més és una frontera inexistent. La frontera de veritat, malhauradament, és la frontera francoespanyola, que esquartera el nostre país i ens fa emmalaltir l'ànima.
Pere B.
Pere, això de la frontera catalanocatalana no m'ho he inventat jo. Ho he vist escrit a Can Mitrofan, el blog de JD Bezsonoff, a l'entrada de títol "Elogi de la llengua castellana" (2/9/2010), publicat també aquest dia a E-notícies. No sé si el "copyright" és d'ell. Bezsonoff hi escriu el mot compost amb guionet -ell és més valent que jo.
I això del mal d'ulls és molt personal. A mi em sembla una bella manera de dir que a banda i banda de la frontera no hi ha França i Espanya, sinó Catalunya i Catalunya.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada