divendres, 7 de gener del 2011

Bons i grossos, Joana!



Avui fas quatre anys, Joana, i per felicitar-te he triat un poema que vaig escriure quan eres petita i de nits et feies un tip de plorar, i vam fer cas dels consells d’un savi que diu que sap fer dormir els nens.

MÈTODE ESTIVILL

No t’he tocat
perquè vull fer-te entenent
que no en trauràs res,
de plorar.

Les abraçades
envesquen i desperten
la set d’uns altres braços
–si ho sé…

I ara no ho vull.
Ara vull que dormis.

Ja arribarà el dia
que les abraçades
et seran inajornables

i tornaràs a plorar,
desemparada d’uns braços
que no seran els meus.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

que els anys us acompanyin
plens de somriures i de temps per viure'ls.

Anònim ha dit...

Com que sóc fotògraf de professió no puc estar-me de comentar la mirada de la Joana... la lent que capta l'instant irrepetible... és un bell retrat. Felicitats a tots
dos!

Clidice ha dit...

Doncs poc que me n'hagués estat jo d'abraçar una criatura tan esplèndida! Per molts anys i felicitats a la progènie per tan bella herència. :)