Nosaltres ja ho sabíem
que allò
era una figura retòrica,
que la cesura era més
llarga que no pas el vers,
que les rimes eren falses,
que les imatges no eren
sinó ombres de colors,
collarets de fantasia.
Pintaven paraules
i versejant ens escopien
a les sabates
tot esperant el dia
(que és avui)
de mullar-nos la cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada