dimecres, 11 de maig del 2011

Súcubes

Lilit fou el primer súcube de la història –dic història per dir-ho d’alguna manera. La llegenda hebrea fa Lilit la primera esposa d’Adam, amb el qual feren una parella consagrada a la felicitat eròtica. Es veu que això no va plaure Jahvè, que  volgué donar a Adam una dona més assossegada, menys luxuriosa, i féu Eva. Adam repudià Lilit. Però com que Eva va fer l’atzagaiada de la poma, Adam també la va repudiar. (El judaisme, les dones, ja se sap…).

Vet aquí el primer home dormint sol i vern al llarg de cent trenta anys, durant els quals rebia les visites nocturnes de Lilit. Captivat per la seva bellesa, constatant que la cosa anava per llarg, i no podent sostreure’s de l’ameníssim deport que se li oferia, Adam acabava barrinant amb ella. I d’aitals unions nasqueren els dimonis i els esperits coneguts com les plagues de la humanitat. És en aquestes avinenteses que Lilit actuava com un súcube.

La creença que el dimoni té la capacitat de fer-se íncube davant la dona i súcube davant l’home va ser heretada pel cristianisme. Però això plantejava un problema doctrinal: els fills que sorgien d’aquestes unions, ¿eren homes o dimonis? A De Civitate Dei, sant Agustí admet l’existència dels íncubes (ell s’estima més dir-ne silvans i faunes), però no aclareix quina és la substància teològica de la seva progènie.

A la Summa, sant Tomàs agafa el dimoni per les banyes i desfà el nus d’una plomada: bo i suposant que algun pic neixin homes d’una unió haguda amb els dimonis, no són pas engendrats per un principi vital del dimoni o pel cos que representen, sinó que l’han pres d’un altre home per a aquest fi. En aquest cas, el fill que neix no és fill del dimoni, sinó fill de l’home del qual prengué el ser“. Els fills de pares o mares dimonials, doncs, no havien de patir. El cristianisme és una religió amable.

Ara que ve el bon temps, els carrers s’han omplert de súcubes calçats amb sandàlies, els braços blancs, un pipiripip a cada galta, i penso que els dos pares de l’Església, Agustí i Tomàs, avui es rendirien de bon grat.