dissabte, 28 de maig del 2011

Un miracle anticonstitucional

Joan Amades va publicar, el 1933, un llibret de títol Tradicions patriòtiques, que conté “les tradicions que conta el poble català, referents a la defensa i pèrdua de les seves llibertats i a les vexacions sofertes dels seus opressors”. El volum conté un relat, titulat “El català llengua de Déu”, sobre un miracle diguem-ne “sociolingüístic”: vet aquí que un matrimoni castellà visita un taumaturg de Catalunya perquè obri en la seva filla muda el miracle de tornar-li la parla. El prodigi té lloc, però no és ben bé com ells s’esperaven. Com que la narració és breu, la transcric:

“Hi havia un matrimoni castellà que feia molts anys que eren casats i no tenien encara cap fill. Després de moltes prometences a diferents imatges advocades per al cas, varen tenir una nena preciosa com una rosa, però fou el cas que quan es féu grandeta va resultar ésser muda. Els atribolats pares varen fer nombroses proves i prometences per veure de tornar-li la paraula, però tot fou debades.  
Fins als pares atribolats va arribar la gran fama de miracler de Sant Salvador d’Horta, i decidiren de fer un viatge a Barcelona portant la mudeta per veure si li podia donar el do de la paraula. El Sant, en veure la nena, es limità a beneir-la i aquesta al moment parlà clar, sonor i vibrant, que deixà meravellats de joia els pares, els quals no sabien què els passava i es desfeien en paraules d’agraïment al Sant.  
Quan ja feia una estona que pares i filla se n’havien anat de la presència de Sant Salvador, hi tornaren a trobar-lo, tot enfadats i furiosos, dient que la nena parlava de manera que no l’entenien, ni sabien què els deia i que, per no haver-la d’entendre, tant se valia que no hagués arribat a parlar. El Sant els digué:  
La nena parla en català, com va parlar Déu Nostre Senyor al seu pas per la terra, com parlo jo i com parla tota la gent de la terra on us trobeu; deveu voler parlar en català, encara que no sigui més que per cortesia i agraïment, fins vosaltres mateixos, mentre us trobeu a Catalunya. Tan bon punt com la vostra filla arribarà a terres de Castella parlarà com vosaltres i com és costum de parlar en aquella terra, però mentre serà ací a Catalunya ho farà sempre com ho féu Déu mentre hi estigué, com ho faig jo i tota la gent que m’envolta.  
En efecte, en arribar la nena a Castella, espontàniament i sense que ni ella mateixa se n’adonés, parlà en castellà.”

Sant Salvador d’Horta, ja ho veieu, era un sant com Déu mana i tenia molt clar el principi de territorialitat, així en el Cel com a la Terra. Ja us podeu imaginar com el tractarien avui els mitjans espanyols si el sant fos viu i en funcions: en dirien més mal que Mahoma del porc. I a més, d’acord amb les sentències de l’Alt Tribunal aquell i les que va dictant el Tribunal Suprem, el seu miracle és anticonstitucional. Que vagin alerta les nenes mudes.

1 comentari:

Rodolfo Plata ha dit...

ES ANTICONSTITUCIONAL QUE EL TRIBUNAL SUPREMO DE ESPAÑA AVALE LA ESCLAVITUD QUE PRACTICAN LAS SECTAS RELIGIOSAS, AUNQUE LAS VICTIMAS OBLIGADOS POR SUS VOTOS HAYAN ACEPTADO TRABAJAR GRATIS __ El fallo del Tribunal Supremo a favor del Opus Dei, no solo avala la esclavitud de los religiosos consagrados, sino que al beneficiar por partida doble a la Iglesia permitiendo que se apropie de los honorarios que el Estado español paga a los religiosos consagrados y del fruto del trabajo esclavo, evidencia el poder de la Iglesia sobre el Estado y la Justicia española __ La resiente negativa de los esclavistas del Opus Dei, a indemnizar de acuerdo a la ley otorgando un fondo de retiro y una pensión vitalicia a la profesionista consagrada que durante 28 años trabajó gratuitamente para la secta multimillonaria: es una constante que no deja lugar a duda que la Doctrina Social de la Iglesia, el respeto a los derechos humanos y dignidad de las personas que dice defender la Iglesia, solo son palabras huecas en boca de mercaderes de la fe, que no practican lo que predican. http://www.scribd.com/doc/33094675/BREVE-JUICIO-SUMARIO-AL-JUDEO-CRISTIANISMO-EN-DEFENSA-DEL-ESTADO-LA-IGLESIA-Y-LA-SOCIEDAD