“En tots nosaltres, molt endins, sembla que hi ha alguna cosa granítica i ineducable” –escriu Coetzee a Esperant els bàrbars–. “Ningú no creu de debò, a despit de la histèria dels carrers, que el món de certeses tranquil·les on vam néixer sigui a punt de quedar extingit”.
La novel·la de Coetzee és del 1980 i ningú no ho diria. Els bàrbars ja són aquí (els diners indis i xinesos s’emparen de les grans empreses europees); ens estem convertint en la seva perifèria. Les certeses tranquil·les han colat totes avall (el socialisme, el liberalisme, el benestar, la protecció social). El món aparentment estable i segur on vam néixer ja no existeix, ni existirà.
No dubto gens que la cosa granítica i ineducable que viu dins nostre ens ha dut fins aquí. Sabíem que calia ser austers, estalviadors i epicuris, i no vam voler. Sabíem que fent surf damunt de l’onada ens estavellaríem contra les roques; no vam voler baixar de l’onada i remar. Podíem ser el cavall lliure que viu de les seves pastures; hem sigut el cavall encucalat que, pensant-se ser ric, fa rodar la sínia del banc. Podíem haver crescut a poc a poc i amb bona lletra; hem crescut de pressa i de tort. Aquella cosa granítica i ineducable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada